Dia difícil

El títol de l'entrada es podria aplicar, com és el cas, a l'últim dia d'un viatge que ha estat molt maco, on fins ara, tot i tothom ens havia tractat de manera formidable, ara, no podem dir el mateix.

Ens agradaria explicar més en detall, que avui hem passejat i repassejat el centre de Sarajevo, amb calma, sense romb, buscant nous indrets (si és que ens quedava algun) mirant si veiem alguna cosa per comprar, que hem passejat per la vora del riu, que hem vist una exposició molt interesant sobre el setge de la ciutat, i que ens hem arribat, entre mitins pre electorals, a un centre comercial on, hem vist el Sarajevo del segle XXI i on la Mireioneta s'ha pres, EL CAPUCCINO del viatge.

Però el que hem d'explicar, és que el senyor de l'agencia de lloguer de cotxes, aquell que tan bé em va caure el primer dia no té els diners del depòsit del cotxe, que ens ha estat marejant tot el dia, sempre sense donar la cara, ja que només ens ha enviat al seu subordinat (que no sabem si és partícep de l'engany o no), i ara fa poc ha tancat el mòvil demostrant el cobard que és.

Crec que no passarà res, el majorista amb el que vam fer el lloguer, o aquesta mateixa agència ens haurà de tornar els diners, que és el que diu el contracte, però clar, ara mateix tenim cara de tontos i, el que és pitjor, de decepcionats, amb una decepció que es fa extensiva a un país on hem estat molt bé durant 10 díes.

Segur que tot s'arregla i que amb el temps això només serà una anècdota (tot i que la denúncia a la xaxa d'una manera formal i en tots els idiomes que coneixem la farem dilluns sens falta) però el pitjor és haver de marxar així de Bòsnia i Herzegovina.

A manera de resum i per si algú ens troba per internet...

NO RESERVAR COTXES A SARAJEVO PER VIRTUS, ESTAFEN!!!

 

República Sparska. Dades

Sokolac
Dormir

• Sobe Frenc: lloc per camioners en un poble que és una cruïlla de camins, l'habitació justeta pels tres i amb al bany compartit a l'exterior (tot i que no sabem si hi havia algú altre). Wifi gratis. Hem acabat pagant 70KM, per dormir i un esmorzar d'aupa gràcies a unes truites amb bacon i xampinyons que ens han preparat.

Menjar

• Pizzeria Victoria: pizzes grans, bones i a 3€. Impresionant no? Doncs millor és el fashion que és el lloc.

Srebrenica
Menjar

• Arc: local musulmà al centre del poble on hem menjat prou bé i bé de preu, Hi havia força locals.

Srebrenica. Per reflexionar

...

Parc Natural de Bòsnia

Ja no ens podem tirar enrere, si fem bona cara i estem contents, Pau inclós, a base de fer ninos de tant en tant (nino és conduir), després d'haver estat més de 6 hores al cotxe, crec que serà impossible dir alguna vegada que Bòsnia i Herzegovina no ens agrada.

La idea era principalment visitar el parc natural de Sutjeska, però és que aquest país és, tot ell, un parc natural espectacular. Només sortir de Mostar, ben ràpid ens hem enfilat a una muntanya, tot arribant a una plana, àrida, però ràpidament ha tornat la frondor que li donen al pais, la quantitat de rius que té. Des d'aquest punt, hem fet quilòmetres i quilòmetres sense gairebé presència humana, però envoltats de paisatges magnífics, cada corba ens deparava una nova fotografia, una imatge per guardar a la ment.

Hem traspasat la 'frontera' dins del país, hem deixat Herzegovina, la part croata-musulmana, per entrar a la part sèrbia, la república Sparska, des de bon començament, tot és molt més de l'est, tot està escrit com a mínim en cirílic (tot i que gairebé sempre també en llatí), hi ha força monuments als liders comunistes i la gent... semblen mñes russos.

Finalment hem arrivat a Sutjeska, allà hem vist l'estatua comunista que Tito va posar allà per conmemorar la vitoria a la batalla del mateix nom a la segona guerra mundial... força espectacular, i no gaire lleig la veritat- Després hem començat a seguir la que seria la rutilla bàsica pel parc, ens hem endinsat a l'inici del bosc de Perucica, l'últim bosc primigeni d'Europa, primigeni no sé si ho serà, però frondós, la tira i més, hem vist una vista espectacular del Maglic, la muntanya més alta de BiH però quan seguíem la ruta i ens endinsàvem més al bosc, ens hem trobat amb una barrera baixada al camí i la caseta del guarda forestal buida... com que el que ens quedava amb en Pau ja era difícil, hem decidit girar cua i tornar a la carretera.

Les vistes però no ens han abandonat en cap moment, així hem aprofitat una cuneta maca per fer un picnic deliciós que ens ha preparat la Mireioneta i, un cop tips, continuar disfrutant de la carretera. Hem passat diferents pobles, però cap ens feia el pes suficient per quedar-nos-hi. El triat ha estat Rogatica, o més aviat Burek, en un desviament del primer, on hi ha una quadra de cavalls i un hotel que tenia bona pinta. Arribar a aquest punt ha estat encisador, els últims reigs de Sol banyaven el verd del paisatge, ens hem trobat pastors vestits de manera tradicional portant ramants de vaques i d'ovelles pel mig de la carretera i fins i tot els famosos cavalls bosnis pasturaven per la carretera.

El problema ha estat que l'hotel del poble està restaurant-se, així que hem hagut desfer camí. Per més inri, a Ragotica ens han volgut cobrar 50€ per una habitació que no s'ho valia (pensant el país on estem), i després ens ha costat una mica trobar habitació on dormir.

Finalment, ja fosc, i a Sokolac, on es creuen les carreteres que van a Sarajevo, Belgrad i el sud de Bòsnia hem trobat un lloc des d'on escriure aquest post.

Laku noc.

Mostar. By Pau.

Hello!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Què us pensàveu? Què no escriuria? Amb la quantitat d'aguagua i vendadors que hi ha per aquí! Com m'havia d'estar sense dir-vos res!
Aprofito ara, que els pares s'han clapat (no m'aguantes res) i us explico una mica sobre aquesta ciutat, tan famosa per uns fets que no haurien de passar mai i que han  deixat una ciutat divida, plena d'edificis mig en runes o bé amb metralla per tot arreu i un pont, que espero que quan jo sigui gran i torni per aquí (amb alguna xavalita ;p) ja podem dir que el pont ja no cal perque la unió entre els dos pobles és absoluta!

Ahir, un cop arribats i instal·lats (que ja els hi va costar ja de desfer dues maletes als papis) vam començar a passejar pel centre del poble, més en concret perl l'Stari Most (el pont). Bé jo 10 minuts després ja estava fart, estava plè d'abuelos del IMSERSO italià per tot arreu... si ja m'era difícil maniobrar el Maclaren entre el terra empedrat del centre de Mostar... imagineu havent d'esquivar tota aquesta horda de gent!

Tal era el meu enfado, que li vaig dir al papá que anés a l'apartament a deixar el cotxet (va obeïr a la primera, faltaria més) i ens vam posar a caminar pel basar de Mostar. Aquí vaig lligar amb una venedora, però era massa besucona i em vaig cansar ràpid.

Després vaig portar als pares a la mesquita de Koski Mehmed-Pasha, la més maca i amb millors vistes de Mostar, vam pujar al minaret a fer una sessió de fotos (aquí jo estava cansat i li vaig dir als pares que em pujessin en braços.

El final del dia va consistir en votar pel casc antic Mostar, tot veien més mesquites, cases turques, bars... vaja tot això que hi ha al casc antic, tot fent gana fins l'hora de sopar (bé, també vam comprar menjar per esmorzar... i casi ens timen, sort que vaig estar atent i vaig repassar la llista)

Com els pares no havien tingut suficient, avuí, després de l'excursió, hem tornat a Mostar, hem fet una maquinada (jo crec que els pares volíen descansar i així es quedaven una estona a l'habitació), Mentre el pare estenia la roba, la mare ha anat a veure un parell d'exposicions a les torres del pont. Una sobre el pont en sí mateix, i l'altra sobre Mostar durant la guerra. Un cop ens hem retrobat, ja fosc, hem baixat a tocar l'aigua sota el pont (amb el reflexe de la lluna). Aquest moment ha estat molt xuli, estàvem els tres juntets i contents. I jo feia el que volia (bé, això és quasi bé sempre).

Per rematar la visita, abans de sopar hem fet una volta molt agradable per una part del casc històric que no havíem vist, hem sopat i cap a casa, que sembla que a partir de demà, el que queda de viatge tenim més tute de cotxe i hem de descansar bé... sempre i quan el heavy de Mostar ens deixi dormir!

Vaig a sortit a cantar-li la canya a aquest gamerús (ho he dit bé avi?)
No m'espereu desperts!!!

Laku noc

Dia d'excursions

Avui ens hem aixecat relativament d'hora, teníem diferents objectius situats al llarg de la vall que forma la part sud d'Herzegovina, tots aprop de Mostar disposats en un triangle geogràfic perfecte.

La primera aturada ha estat el petit poble de Blagaj, un lloc encara una mica encorat al passat on hi ha exemples d'arquitectura otomana formidables. Primer hem visitat la casa Velagic (s.XVIII) un lloc preciós on ens han explicat els costums de la vida dels otomans amb uns principis (en principi) força nobles. Després ens hi hem apropat a un dels highlights del viatge, la Tekija (casa-monestir) del poble. Construida al segle XIV sota un risc de 200 metres per on neix el riu Buna amb una quantitat enorme d'aigua i forma una foto típica de postal. La casa també és maca... tant que en Pau ha volgut emportar-se de record una porta que tenia més de 600 anys... ups :S.

Després volíem anar a Pocitelj, però com en Pau s'ha clapat, em anat al destí més llunyà del dia. Les cascades de Kravica. Al principi penàvem que faríem el 'dominguero' però certament, són especatulars, 100 metres d'amplada (semi-circumferència) i 25 o més d'alçada, caient en un estany natural on locals i estrangers van a fer el picnic i banyar-se (avuí feia 29ºC) en una aigua fresqueta.

L'última parada ha estat, ara sí, al majestuós i reconstruit poble de Pocitelj. Declarat UNESCO s'ha pogut refer de com va quedar després de la guerra i suposa una visita cansada (perque comences abaix del poble i has de pujar escales fins adalt de tot) però agradable creuant la mesquita, el Hammam, cases tradicionals fins arribar a la fortalesa que domina el poble i la vall del Neretva, amb unes vistes espectaculars, clar que en aquest país ja ens hi estem acostumant això... esperem que duri!!!

Mostar. Dades

Mostar

Allotjament

• Apartments Konak: Apartament ben situat i equipat per 35€ la nit amb internet i parking just al davant. Molt bona opció.

Menjar

• Babilon: bistec herzegovina molt bó, rotllo babilon (carn picada amb formatge i pernil tot arrebossat) molt bó, dues llimonades i un capuccino per 50KM al costat occidental amb vistes al Stari Most.
• Laberint: Plat de Prsut (bó), sopa de tomàquet (bona però forteta), Cevapcici petit pel pichón, una vedella amb xampiyons i una altra amb crema de llet (totes dues bones i completes amb patates, arròs i amanida), dues llimonades i un capuccino (bastant dolentot) per 54KM. Sort que ho havíem comtat més o menys abans perque la suma del cambrer surtia 64KM.

Varis

• Mesquita Koski Mehmed-Pasha: ja no és gratis entra a la mesquita com deia en Tim, costa 4€ entrar i pujar al minaret... les vistes ho valen.
• Museu de la guerra: 6KM per veure l'exposició de fotos de la vida durant la guerra del fotògrak neozelandès Wade Goddard a la torre Helebija.

Carretera a Mostar

Escribo viendo el Stari Most, es decir que podemos decir que hemos llegado, y bien además. Pero es que el trayecto de Travnik a Mostar bien se merece un post.

Primero me reitero en que las carreteras de Bosnia y Hercegovina son eso carreteras, no autopistas, un carril para cada sentido, asfaltado (excepto si vas a lugares muy recónditos) con una línea en medio que es cuando es discontínua se puede adelantar y cuando es continua no (bueno, esto, algunos locales se lo saltan... como pasa en todos los sitios), como todas las carreteras pues a veces suben, otras bajan, y tienen curvas, algunas abiertas y otras cerradas, lo que no son son autopistas, Y lo que sí son, son preciosas de conducir.

Y así empieza el post, conduciendo entre verde, brutal, por la tarde, con calma, respetando todas las señales por las advertencias que teníamos de lo corrupta que es la policía en este país, vaya disfrutando del coche hasta que, en mitad de un pueblos (sin nadie en la calle), sale un policia y me da el alto, me dice algo en serbo-croata y al ver mi cara de tonto dice algo como 'inglish?'
Ya está, ya la tenemos, pienso, mientras le digo algo así como... yo sí y tu?
La conversación continúa como nos imaginábamos, según él, estábamos atravesando un pueblo (cierto) donde la velocidad máxima permitida es 40 (cierto) a 60 (FALSO)
Total, documentación mía, del vehículo, que salga (todo esto sin entendernos), que me vaya con su amiguito que él toma nota, y su amiguito empieza a apuntar para aclararme su estafa en una operación que pongo a la altura de la de la teoría de la relatividad de Einstein y dice así

40-60=20

donde 40 es la velocidad máxima que se podía circular, 60 a la que según él circulaba y 20... LOS EUROS QUE QUIERE QUE LE DÉ
a partir de aquí todo se vuelve más absurdo, yo les digo que ya me llegará la multa ¿no? ellos se ponen un poco nerviosos y su inglés no da para más... no sé si quieren que vaya al pueblo a sacar dinero.... total, que al rato, yo insistiendo que vale, que ya me llegará la multa, me saluda 'marcialmente' y me dejan  ir... a ver que pasa con el depósito del coche de alquiler cuando lo devuelva, pero casi prefiero pagarle al chico de la agencia la gestión de la multa, que a la puta policía, la multa está claro que no la pago.

 

Después del incidente estoy de mala hostia (normal), pero se me pasa cuando empiezo a ver las vistas del lago Scit, desde el primer momento que lo vemos nos gusta y conforme nos vamos acercando cada vez alucinamos más. Mireia me hace parar cada vez con más frecuencia para hacer fotos. Es muy muy bonito. Cuando por fin llegamos a él, y al motivo por el que decidimos ir, un monasterio franciscano en medio de una península dentro del lado, ya ni me acuerdo de la policia. La iglesia es grande, pero sencilla por dentro (sobretodo si la comparamos con la de Kraljeva Sutjeska), pero el entorno es fascinante, además, entre los terrenos del monasterio hay unas esculturas religiosas pero de un tallado moderno realmente espectaculares.

Teníamos entendido que se podía dormir en el monasterio, pero nos dicen que no. Es una lástima, hasta que 400 metros más adentro de esta península que es el Scit dentro de la población de Rama-Prozor encontramos nuestra casa preferida en Bosnia, la Komova Gaj, donde nos quedamos en una habitación con vistas al lago y donde hemos sido miembros de su familia por 12 horas.

Esta mañana hemos bajado hasta el lago, miraras donde miraras las vistas eran espectaculares, primero hemos metidos los pies en un agua azul turquesa de cuento. Yo, no he podido más y me he bañado para cerrar una de esas visitas que hacen especial un viaje.

Hemos retomado el camino hacia Mostar, hemos visto un  par de controles de policia más por el camino y ya en Jablanica, hemos parado a ver el famoso puente del Neretva que los partisanos tiraron al río para engañar al ejercito nazi y comer el típico cordero del pueblo.

El tramo final del trayecto paralelo al desfiladero del río Neretva, si bien hasta aquí era bonito, a partir de este punto alcanza el punto de sublime, yo diría que es la mejor carretera por la que he conducido nunca.

Todo era mágico hasta que entrar en un pueblo, de nuevo la policja nos ha dado el alto de nuevo...
pero nada... esta vez solo con ver nuestra documentación y la del coche, nos han dejado pasar, quizá el truco sea hacerse el tonto del todo... ¿inglish?... veri veri little

Poco rato después ya estábamos en Mostar donde ya hemos dado una vuelta y ahora, como decía antes, mientras escribo, veo el Stari Most, pero esta ya es otra aventura.

Laku not

Bòsnia Central. Dades

Transport

• L'autopista sortint de Sarajevo cap a l'oest té poc més de 60km però està en perfectes condicions. Es paga peatge. A la sortida de Kraljeva Sutjeska (la última on es paga) són 4.2KM. Al final de l'autopista s'està construint un nou peatge, però encara no funciona.

Kraljeva Sutjeska

Menjar

• Restaurant Fortuna: únic restaurant obert a la zona, a peu de carretera, tracte molt amable i Cevapci a l'alçada del famós Zeljo de Sarajevo per 5KM.

Travnik

Allotjament

• Motel ABA: 60KM per una habitació doble on cabíem els tres en un amb parking internet i esmorzar. Una ganga (sobretot si vas 2).

Menjar

• Plava Voda: per 45.5KM dos bistecs de Travnik (carn arrebossada amb formatge de Travnik i pernil), 3 llimonades, un iogurt, un capuccino, i un orjujo de pruna local anomenat Sljivovica, en un dels diferents restaurant a l'agradable mananial del mateix nom. Servei justet i encara més per ser a Bòsnia. Destacar que portaven el ticket quan feies la comanda, de manera que vam acabar amb 6 tickets a la taula abans de pagar. El cafè molt bó (que per aquí és difícil) amb un toc a vainilla.
• Cafè FEA: davant la mesquita colorejada, 4KM per cocacola i capuccino.
• Lutvo's cafè: un altre dels restaurants del manantial, tot correcte, 2 bistecs adobats amb patates, un cevapci petit, dues llimonades, una coke i 2 lutvo's cafè (cafè bosnià amb llet, cigarreta i , Rahatlokum, la gelatina coberta amb sucre i mistos, tot tan ben presentat com dolent, les cigarretes, a veure com arriben a Barcelona) per 35.5KM.

Transport

• Taxi: 2KM baixada de bandera i 1KM per kilòmetre. 

Altres

• Casa Ivo Andric: entrada 2KM per persona (estudiants 1.5)
• Fortalesa: entrada 2KM (el senyor que cobra l'entrada és molt simpàtic i fa fotos gratis)

Scit

Allotjament

• Konova Gaj: com a casa, la família del catòlic, apostòlic, romànic i francisca Mirko ens ha abrumat en atencions tot i que parlar de política amb ell (que només parla alemany) fa por (abstenir-se  musulmans), la resta de la família ens ha mimat durant les hores que hi hem estat amb ells. En Pau ha trobat en l'Iva i l'Ange una segona família.
• Hem dormit en una habitació de 4 llits per 50 KM
• Vam sopar per 35KM dues amanides de tomaquet domèstic amb ceba, dues truites de riu fantabuloses amb patates, copa de vi, suc de poma i un cafè.
• Les begudes que hem pres a 2KM
• Ens han regalat, dos xupitos de Sljivovica, un clauer, pomes collides a la seva finca, vistes al llac Ramsko, una crepe per en Pau, i petons i abraçades de l'Iva i l'Ange.

Jablanica

Menjar

• Zbrava Voda: el típic lloc per menjar deliciós xai fet directament al foc. Ració per 11.5KM.

Travnik

Si us he de ser sincera, no havia sentit mai a parlar d'aquesta ciutat fins que el Fer em va explicar la primera versió del viatge...però què sabem exactament de Bòsnia? Quan li dèiem a la gent que veníem de viatge, la primera reacció era de preocupació...el primer que ens ve a la ment a tots és la guerra dels Balcans...i la veritat és que encara es veu en moltes façanes foradades, en moltes tombes amb dates entre el 91 i el 95...però Bòsnia per a mi ja no és aquell país desconegut i trist que m'imaginava...

Si penso en Bòsnia, ara penso en una persona amable, com tantes que hem conegut en aquests pocs dies que fa que correm per aquí...i Travnik és com ells, una ciutat amable. Va ser capital de l'imperi otomà i encara conserva una fortalesa que domina la ciutat des de dalt d'un turó...d'una pedra blanca enlluernadora, la mirada la busca tant de dia com de nit. Pel mòdic preu de 2 KM, pots contemplar les vistes a la ciutat, xerrar una estona amb un amamble senyor que ven els tíquets, fer-te una foto d'època i visitar un petit museu tradicional.

La ciutat també alberga un parell de torres rellotge, que es van construir per tal de que es puguessin veure desde qualsevol punt del centre històric. És la ciutat natal d'Ivo Andric, escriptor bosni que va rebre el Nobel de literatura per "un pont sobre el Drisna". La casa és preciosa, però si hi aneu amb nens us recomanem que els vigileu força, doncs nosaltres hem tingut un ensurt quan hem vist que en Pau s'havia fotut escales avall...per sort sense fer-se mal.

Les muntanyes que envolten la ciutat són espectaculars, les mesquites que trenquen la silueta que recorda Suïssa també, però per a mi la joia de la corona n'és una en concret, la mesquita colorejada, que té una façana plena de frescos preciosos i es troba en una animada plaça, plena de cafeteries i botigues de records.

Com cada dia, hem menjat molt bé, a la Plava Voda, una zona on els travnikians passen les hores d'esbarjo, tot prenent un cafè o menjant un cevapcici. M'ha recordat molt el merendero Padilla de Lorca, o el centre de Luna de Avellaneda...un d'aquells llocs que semblen tenir el temps aturat, que no passen mai de moda, perquè ja no estan...Aquí, en Pau va pujar a un cotxet que tot i que anava amb 0,5 marcs, a la placa posava que se li havien d'introduir 25 pessetes.

Creuant l'imperi Bosni

Avuí hem fet la nostra primera sessió de cotxe per Bòsnia, i abans de res dir que, com a mínim fins ara, ni les carreteres són taaaaaaaaan horribles, ni la gent condueix taaaaaaaaan malament.... sincerament, creiem que hi ha gent que si li treuen l'autopista per desplaçar-se ja li agafen tremolors.

La sortida de Sarajevo cap a l'oest ha estat interesant, ja que un cop hem pogut fer el trajecte:

casc antic musulmà - barris jueu, ortodox i cristià - zona comunista - avinguda dels francotiradors - zona moderna amb infinitat d'hotels

 i, a més hem pogut afegir la zona prèvia a agafar l'autopista. Una zona humil amb un mercat ambulant molt interesant de veure.

Després hem arrivat a Karljeva Sutjeska, destí del dia, sense gaire problemes, el lloc té més historia que present, ja que va ser l'últim poblat que l'imperi bosni (els eslaus) van cedir a l'imperi otomà en la conquesta de Bòsnia per part d'aquests, i és diu que l'última reina de Bòsnia, Katerina, sempre va desitjar tornar a la seva terra, i al no fer-ho s'ha convertit en màrtir al territori fins al punt que encara avui en dia, mig mil·leni després, encara es celebra una misa anualment en el seu honor. Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos amb una dona vestida amb el vestit regional, amb mocador negre en senyal de dol per la tal Katerina (però no hem pogut fer foto).

Tot i així, el poble en sí és ben insípid com a tal, hem vist una mesquita maca entre la resta de cases i poc més...

... poc més exceptuant els dos tresors que té a les afores, el monestir esglesia franciscà, inmens i preciós, al qual un dels 4 frares que hi viuen ens a obert la porta i ens ha ensenyat molt bé i amb molt de detall la magnífica esglesia, amb frescos en honor a San Juan Baptista, pintats fa més de 100 anys i encara ben conservats, la història de l'esglesia i els seus fallos de construcció que fan que tingui esquerdes per diferents llocs (els ciments de la meitat de l'esglesia no són bons) i en part la història de la regió que va molt lligada a la de l'esglesia. Sembla ser que abans de la guerra hi vivien 12000 persones a Kraljeva Sutjeska (difícil de creure) ara en queden unes 1500.

I després venia el highlight del dia, la fortalesa de Bobovac, l´últim reducte de l'imperi Bosni, una fortalesa (petita però preciosa) per situada de manera tan estratègica entre dos riscs que no li calien muralles per ser defensada. Tenint en comte que a nosaltres, 500 anys més tard, i en cotxe, hem patit per arribar-hi un estret camí de sorra, grava i pedres, passant per un parell de pobles de muntanya amb cases de fusta tradicinals. Un excèrcit d'homes a cavall devia ser fàcilment vençut després de fer el camí d'aproximació arribant desfallits i casi en fila india a la fortalesa.

Per sort per nosaltres, ara no és època de guerres per aquí (i mira que n'hi ha hagut) i hem pogut gaudir d'un dia magnífic tot mirant la fortalesa i les seves vistes, hi ha qui hi ha estat tan bé que ha volat i tot! A veure si algun dia hem toca a mi!

El cotxàs part II

Edito a 17 d'Octubre:
Tot el que diu l'entrada és cert, però aquests tius són uns cares, a l'hora de tornar el cotxe, el pájaro aquest no va aparèixer, i hem hagut d'estar amunt i abaix per tal de recuperar el dipòsit. Primer ens va enviar al seu ajudant el qual deia que no tenia els diners, després ens va estar mangonejant tot el dia que si d'aquí una estona estari aper l'oficina, que si serà més tard. I finalment, va apagar el telèfon.
Per tant, malgrat siguin més barats, no els podem recomenar en absolut!

 Qui va dir allò de que 'segundas partes nunca fueron buenas?
Avuí, a les 9:05 estava a la porta de Virtus, la companyia local amb la que havíem reservat un Skoda Octavia, sí, aquell edifici arrossinat, on fins i tot les busties estaven cremades.

Com ens imaginàvem, la porta de l'oficina estava tancada, i com també creiem, ningú a obert després de picar al timbre. Sort que estem al segle XXI i tenim telèfons mòvils. Amb una ràpida trucada, en menys de dos minuts estava dins de l'oficina amb el responsable, un noi aproximadament de la meva edat, amb un fill de l'edat d'en Pau.

El seu tó era pausat i tranquil, el que s'estila per aquest país, però la primera me l'ha fotuda directa, el dipòsit pel lloguer l'ha de cobrar en cash... al igual que la cadira per en Pau, que per cert, no hi era allà. Això sí, al més pur estil àrab, ha fet una trucada i m'ha dit que en 10 minuts la tindríem allà.

'Vols fer un cafè mentrestant?' m'ha preguntat, i clar, a un bosni no l'hi pots negar un cafè, així que aquests 10 minuts s'han convertit en casi 45 on a banda d'un capuccino (el seu cafè és tan dolent que ni se'l prenen ni ell) he compartit amb un similar meu (edat i estat) una conversa d'aquelles que paguen molt la pena. Hem parlat desde política local (en breu són eleccions municipals a Bòsnia), fins a l'estat dels dos països (el noi havia estat a Barcelona i a Santiago de Compostela, a banda que vol anar a Andalusia), de la seva feina i de la meva, i fins i tot del Djedovic, vaja, de basquet en general, perque ell també era un fan, sabia del fitxage d'en Kuzmic per la penya!

Així doncs, que més li podíem demanar... a sí, no ho he dit, m'ha dit que pel mateix preu ens deixava un cotxe un pel millor, el coneixeu?

Amb ell ens estem movent per Bòsnia i Hercegovina.

Sarajevo és molt recomenable

És el que havíem sentit pràcticament de manera unívoca en totes les opinions, fòrums, etc. tot preparant el viatge, i ens hi hem d'afegir. Sarajevo ens ha semblat una ciutat rodona.

Ahir a mig matí, vam tenir el nostre primer contacte entrant per la porta gran, la plaça Sibilj, del coloms, centre del barri de Bascarija, podríem dir que és el centre del centre, el casc antic de la part musulmana de la ciutat.

El primer va ser (la Mireioneta) provar de donar menjar als coloms, però tot va ser una mica caòtic la veritat. Després vam examinar la plaça, amb una imponent font otomana al centre i sobretot un ambient que li dona una bellesa singular.

A partir d'aquí vam explorar aquest barri musulmà durant la resta del matí, artesans (especialment de metalls), comerciants, bars i restaurants i mesquites, extenen l'harmonia, l'ambient i la bellesa de la plaça al llarg dels carreronsde tot el barri.

Quan s'apropa l'hora de dinar arribem a la mesquita central de Sarajevo, però com estan cridant a l'oració no podem entrar, la imatge de tots els musulmans (ull que molts d'ells semblen occidentals com nosaltres) orant, vista desde fora és espectacular. Aprofitem aquest impàs per visitar la madrassa (insititut bosníac) just al davant i dinar. A la madrassa ja és fan evidents impactes de projectils a les façanes properes a la institució (forats de metralla els hem vist desde el primer moment), la imatge, o més aviat, el pensar en com era la situació no fa ni vint anys allà dona per pensar.

Després de dinar deixem enrera el casc antic i entrem en una zona més occidental, d'acord que no deixem de veure mesquites, però aquí estan barrejades amb esglesies ortoxes, catòliques, el barri jueu,... i tot en pocs metres de distància. A més a més, aquí les botigues ja són més semblants a les de casa nostra (incloent Mango i Zara of course). Tot i així molts edificis estan fets caldo, tants per fora com per dins (on hem d'anar a recullir el cotxe demà fa por), també visitem el mercat de Halles on un bombardeig serbi va matar 60 civils (el que com a mínim va servir per començar a posar fi a la guerra), i també veiem, tot just davant de la catedral catòlica les primeres roses de Sarajevo, cera vermella que tapa forats de metralla allà on va morir gent.

Però no tot és trist, l'ambient de la ciutat et convida a mirar endavant, certament l'amabilitat de tota la gent amb la que hem tractada ha estat genial. La gent jugant als escacs gegants a la plaça de la revolució et posar de bon humor una estona-

La que trigues a arrivar a la flama eterna, que recorda a tots els morts (sense mirar l'ètnia) a la primera Guerra Mundial, i penses que no pot ser que aquesta gent sigui com és havent tingut el s.XX que han tingut.

Nosaltres continuem una mica més per la continuació del carrer Ferhadija, en aquest punt anomenat Titova en honor al general, certament aquí tot és més comunista, però és fa fosc just quan estem arrivant, així que decidim agafar un taxi (aquí són barats) i tornar un moment a casa.

Ja després tornem a baixar per sopar a Bascarija (estem a menys de 10 minuts), voltem una estona fins triar un lloc per sopar, al mig d'una de les troballes que més ens han agradat de Sarajevo. Aprofiten molt i molt bé els patis interiors amb cafès i restaurants molt macos.

Aquest matí hem agafat el tour directament a l'hotel (amb en Pauilolo hem cregut que era el més fàcil) que ens ha portat a veure tres destinacions vora Sarajevo, el tour era en Serbo-Croat, però una de les senyores del grup de sis croats amb els que hem compartit viatge ens ha fet una interpretació excel·lent. Especialment la part de l'avinguda dels 'snippers', francotiradors que és ficaven als edificis per matar civils i de tornada quan hem passat pel Holiday Inn, l'hotel on estava la premsa que cubria la guerra i a on una bomba en va matar dos.

La primera parada ha estat Idizla, una ciutat-termal propera a Sarajevo on hem visitat un parc preció on hi ha el naixament del riu Bosna i on en Pau ha pogut comprovar de primera mà com de freda estava l'aigua.

Després el highlight de l'excursió, el tunel de la vida, la història és terrible, durant el siti de gairebé 4 anys que va patir la ciutat, les comunicacions estaven tallades, així que l'exercit bosníac va fer un tunel soterrat de 800 metres de llarg, un d'ample i poc més d'1.60 d'alçada per sota de l'aeroport (controlat per la ONU) per poder fer entrar suministres a la ciutat i intentar treure gent (pensant que si sortíen del tunel NO surtien de la guerra, només d'una ciutat assetjada). Actualment hi ha oberts 25 metres de tunel, suficients per fer-te esgarrifar, sobretot en el punt en el que no veus practicament res.

Amb el cor pres, necessitàvem aire fresc, i el conductor ens ha portat a un dels turons a veure la ciutat desde les alçades, un dels punts forts de la ciutat. I és que aquestes vistes mai decepcionen.

Malgrat això, a partir d'aquí i fins després de dinar, no hem deixat de veure una altra d'aquelles coses que és veuen a Sarajevo i que no agrada veure, cementiris, amb aquella guerra tan cruel, en algun lloc s'havien d'enterrar totes les víctimes, ens diu la nostra 'traductora'.

Ja per la tarda, i després de dinar amb els nostres inseparables croats (mentres escric això al hall de l'hotel i el Barça guanya 2-0 al Granada els tinc al costat) baixem a veure la part del riu, entre més mesquites i esglesies i la fàbrica de cervesa que va poder suministrar aigua potable a la població durant la guerra, creuem el pont de Latinska Cubrija a on el servir Gavrilo Princip va matar l'arxiduc Francisco Fernando, fet que va iniciar la primera Guerra Mundial. Un petit museu, amb les fotos a fora et resumeix força bé els fets.

Acabem el passeig pel riu arribant fins l'academia de les arts, una antiga esglesia evangelista preciosa reformada en museu amb un pont 'súper-fashion' al davant, el Sol s'està posant i la postal és meravellosa.

En Pau (que s'està portant súper-bé) es desperta de la seva siesta i anem als 'columpius amb ell). S'acava fent fosc i reculem, xino-xano, fins Bascarsija, a on prenem un té al nostre pati preferit al que s'hi arriva per un carreró que surt desde la font de la plça Sibilj, tot fent temps per sopar i tornar a l'hotel on dormirem i demà direm adeu a Sarajevo, tristos per marxar d'una ciutat que ens ha meravellat de tal manera que per més llarg que faci aquest resum mai li farà justícia, una ciutat que ens dos díes ens ha ensenyat molt i de molts tipus, i a la que tot i que sabem que en set díes hi tornarem per posar punt i final al viatge, deixar-la demà ja ens provoca nostalgia.

Laku noc

Per fi!

Més de dos anys sense viatges lluny de casa, moltes ganes, una destinació volguda i triada desde fa temps, algunes coses preparades i moltes altres pensades.

Dos vols i tres aeroports on en Pau s'ho ha passat d'allò més bé (chapeau per com s'ha portat als avions).

I tot i que els que és més segur que ens llegeixin ja ho saben....

Per fi som a Sarajevo!

La primera impressió ha anat millorant conforme el taxi que ens ha portat desde l'aeroport a l'hotel s'hi anava apropant al centre de la ciutat. Ja ens ha semblat veure forats de metralla, 3 Holiday Inn, diferents ponts on va començar la primera Guerra Mundial...

Ara el que toca és descansar (en Pau  ja ho fa... i la Mir probablement també) i posar ordre a totes aquestes coses a partir de demà.

Només un petit apunt que esperem que es mantingui constant, una de les millors coses de Bòsnia i Herzegovina diuen que és el caràcter amable de la gent. Doncs bé, el que ens ha transmet el taxista ha estat precisament això. Ens ha caigut bé,