Parc Natural de Bòsnia

Ja no ens podem tirar enrere, si fem bona cara i estem contents, Pau inclós, a base de fer ninos de tant en tant (nino és conduir), després d'haver estat més de 6 hores al cotxe, crec que serà impossible dir alguna vegada que Bòsnia i Herzegovina no ens agrada.

La idea era principalment visitar el parc natural de Sutjeska, però és que aquest país és, tot ell, un parc natural espectacular. Només sortir de Mostar, ben ràpid ens hem enfilat a una muntanya, tot arribant a una plana, àrida, però ràpidament ha tornat la frondor que li donen al pais, la quantitat de rius que té. Des d'aquest punt, hem fet quilòmetres i quilòmetres sense gairebé presència humana, però envoltats de paisatges magnífics, cada corba ens deparava una nova fotografia, una imatge per guardar a la ment.

Hem traspasat la 'frontera' dins del país, hem deixat Herzegovina, la part croata-musulmana, per entrar a la part sèrbia, la república Sparska, des de bon començament, tot és molt més de l'est, tot està escrit com a mínim en cirílic (tot i que gairebé sempre també en llatí), hi ha força monuments als liders comunistes i la gent... semblen mñes russos.

Finalment hem arrivat a Sutjeska, allà hem vist l'estatua comunista que Tito va posar allà per conmemorar la vitoria a la batalla del mateix nom a la segona guerra mundial... força espectacular, i no gaire lleig la veritat- Després hem començat a seguir la que seria la rutilla bàsica pel parc, ens hem endinsat a l'inici del bosc de Perucica, l'últim bosc primigeni d'Europa, primigeni no sé si ho serà, però frondós, la tira i més, hem vist una vista espectacular del Maglic, la muntanya més alta de BiH però quan seguíem la ruta i ens endinsàvem més al bosc, ens hem trobat amb una barrera baixada al camí i la caseta del guarda forestal buida... com que el que ens quedava amb en Pau ja era difícil, hem decidit girar cua i tornar a la carretera.

Les vistes però no ens han abandonat en cap moment, així hem aprofitat una cuneta maca per fer un picnic deliciós que ens ha preparat la Mireioneta i, un cop tips, continuar disfrutant de la carretera. Hem passat diferents pobles, però cap ens feia el pes suficient per quedar-nos-hi. El triat ha estat Rogatica, o més aviat Burek, en un desviament del primer, on hi ha una quadra de cavalls i un hotel que tenia bona pinta. Arribar a aquest punt ha estat encisador, els últims reigs de Sol banyaven el verd del paisatge, ens hem trobat pastors vestits de manera tradicional portant ramants de vaques i d'ovelles pel mig de la carretera i fins i tot els famosos cavalls bosnis pasturaven per la carretera.

El problema ha estat que l'hotel del poble està restaurant-se, així que hem hagut desfer camí. Per més inri, a Ragotica ens han volgut cobrar 50€ per una habitació que no s'ho valia (pensant el país on estem), i després ens ha costat una mica trobar habitació on dormir.

Finalment, ja fosc, i a Sokolac, on es creuen les carreteres que van a Sarajevo, Belgrad i el sud de Bòsnia hem trobat un lloc des d'on escriure aquest post.

Laku noc.