Què us pensàveu? Què no escriuria? Amb la quantitat d'aguagua i vendadors que hi ha per aquí! Com m'havia d'estar sense dir-vos res!
Aprofito ara, que els pares s'han clapat (no m'aguantes res) i us explico una mica sobre aquesta ciutat, tan famosa per uns fets que no haurien de passar mai i que han deixat una ciutat divida, plena d'edificis mig en runes o bé amb metralla per tot arreu i un pont, que espero que quan jo sigui gran i torni per aquí (amb alguna xavalita ;p) ja podem dir que el pont ja no cal perque la unió entre els dos pobles és absoluta!
Ahir, un cop arribats i instal·lats (que ja els hi va costar ja de desfer dues maletes als papis) vam començar a passejar pel centre del poble, més en concret perl l'Stari Most (el pont). Bé jo 10 minuts després ja estava fart, estava plè d'abuelos del IMSERSO italià per tot arreu... si ja m'era difícil maniobrar el Maclaren entre el terra empedrat del centre de Mostar... imagineu havent d'esquivar tota aquesta horda de gent!
Tal era el meu enfado, que li vaig dir al papá que anés a l'apartament a deixar el cotxet (va obeïr a la primera, faltaria més) i ens vam posar a caminar pel basar de Mostar. Aquí vaig lligar amb una venedora, però era massa besucona i em vaig cansar ràpid.
Després vaig portar als pares a la mesquita de Koski Mehmed-Pasha, la més maca i amb millors vistes de Mostar, vam pujar al minaret a fer una sessió de fotos (aquí jo estava cansat i li vaig dir als pares que em pujessin en braços.
El final del dia va consistir en votar pel casc antic Mostar, tot veien més mesquites, cases turques, bars... vaja tot això que hi ha al casc antic, tot fent gana fins l'hora de sopar (bé, també vam comprar menjar per esmorzar... i casi ens timen, sort que vaig estar atent i vaig repassar la llista)
Com els pares no havien tingut suficient, avuí, després de l'excursió, hem tornat a Mostar, hem fet una maquinada (jo crec que els pares volíen descansar i així es quedaven una estona a l'habitació), Mentre el pare estenia la roba, la mare ha anat a veure un parell d'exposicions a les torres del pont. Una sobre el pont en sí mateix, i l'altra sobre Mostar durant la guerra. Un cop ens hem retrobat, ja fosc, hem baixat a tocar l'aigua sota el pont (amb el reflexe de la lluna). Aquest moment ha estat molt xuli, estàvem els tres juntets i contents. I jo feia el que volia (bé, això és quasi bé sempre).
Vaig a sortit a cantar-li la canya a aquest gamerús (ho he dit bé avi?)
No m'espereu desperts!!!
Laku noc
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada