Zagreb. Epíleg.

Ens ha passat més d'una vegada que l'escala del vol sigui llarga i ens permet aprofitar per conèixer una ciutat. Aquest cop, disposàvem de casi 8 hores entre els vols, al final han estat 4 efectives que hem aprofitat, tot i el cansament, el millor que hem sabut.

El despertador ha sonat a dos quarts de cinc. Ja estava gairebé tot recollit i el taxi, ja ens esperava quan hem baixat a fer el check-out. En Pau, ho ha fet molt bé i no s'ha despertat fins que ja havíem passat l'arc i anàvem a entrar a l'avió.

Tot ha anat puntual i força ràpid, de tal manera que abans de les 9 ja estem esmorzant a la plaça Ban Jelacic al centre de la capital croata. Aquesta és mostra ja clarament diferent a les ciutats que hem recorregut els últims díes anteriors. La seva arquitéctura és molt més centre-europea. Maca igual, però ben diferent.

Tot esmorzant ens mirem, estem cansats el que no ajuda ha treuren's la mala hòstia per l'experiència del dia anterior. Però en un moment indefinit, diem el mateix, hem d'intentar esborrar-ho per gaudir de l'últim dia de vacances del que disposem...

... i així ho fem, donem una volta per la part alta de la ciutat, la que segons la Mireioneta té més encant. La part medieval. Que va néixer de la unió de dos pobles medievals. Pujem fins el Kaptol. Molt maco (i alt). Creuem el mercat de Dolac, funcionant a ple rendiment tot i ser diumenge. Passejem pel carrer Tkalciceva, un carrer, modern, fashion, ple de restaurants i botigues originals i amb estil. Ens encanta. Pujem fins la porta de pedra, on hi ha instalada una capella molt venerada pels locals (realment els croats deuen ser dels pobles més catòlics que existeixen).

Aquí la Mireioneta fa una mica de figa i escruçem un pel el passeig, evitant carrers en pujada i ens hi arrivem fins la plaça San Marcos, amb l'esglesia del mateix nom, tota la plaça està envoltada d'edificis oficials, i l'eslesia és aquella tan xula amb un mosaic dels escuts dels regnes de Croàcia i Eslavònia al sostre. Parem una estona a la plaça i ens fixem que els edificis tenen una bandera tota negra entre les del país i la de la ciutat. Al cap de poc, entren a la plaça uns quants militars vestits d'època. Li preguntem a un polícia i ens parla que és un funeral pel president del parlament. No ens queda clar si és per l'actual o és un aniversari de mort. Però la imatge fa patxoca. Després baixem fins la plaça de santa Caterina entre palaus barrocs i un cop allà veiem la torre de Kulac, un altre dels edificis més característics de Zagreb. Amb el seu canó que dispara cada primer de gener i que la llegenda diu que va salvar Croàcia de la invasió Otomana.

Per acabar disfrutem de la panoràmica de la ciutat desde el mirador de darrera de l'esglesia i baixem de nou al centre. Dinem (McDonalds) i tornem a l'aeroport. Tanquem un viatge que si no haguès estat pel final del cotxe de lloguer hagués estat rodó.